El Poblat Íber de Sant Josep, situat damunt la muntanya que domina l’entrada de les Coves de Sant Josep, és un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de la Plana Baixa. El conjunt, ocupat entre els segles VI aC i II dC —amb restes que s’allarguen fins a època romana tardana—, ofereix un testimoni privilegiat sobre la vida, l’organització i la cultura dels antics pobles íbers que habitaren el territori valencià.
Un assentament en un lloc estratègic
La ubicació del poblat no és casual: des del cim de la muntanya de Sant Josep es domina visualment tot el vall del riu Belcaire, les terres de cultiu i les rutes naturals que connectaven la costa amb l’interior. Açò conferia al poblat un clar avantatge defensiu i estratègic, així com un control directe sobre fonts d’aigua tan importants com les que donen origen al riu subterrani de les caves.
Segons els estudis arqueològics i la informació recopilada per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó i diversos projectes de recerca, el poblat formava part d’una xarxa de xicotets assentaments ibers repartits per la comarca, cadascun amb funcions defensives, econòmiques o rituals.
Organització i estructura del poblat
Les excavacions realitzades han posat al descobert:
- Muralles de mamposteria, que delimitaven el recinte i reforçaven la defensa.
- Torres quadrangulars de vigilància, de les quals se’n conserven les bases.
- Carrers i escales que articulaven els espais interns.
- Restes d’habitatges i estructures domèstiques.
- Una zona superior que actuaría com una mena d’acròpolis, centre simbòlic i administratiu del poblat.
La superfície excavada representa aproximadament un 20 % del conjunt total, però és suficient per a entendre la complexitat i organització urbana de la comunitat que hi va viure.
Des dels íbers fins als romans
El poblat va viure el seu moment de màsplendor durant la cultura íbera (segles VI–II aC), però les restes demostren que continuà ocupat durant la romanització.
Ceràmiques, eines i altres materials confirmen una convivència o transició entre la cultura íbera i la romana, la qual cosa evidencia la importància estratègica continuada del lloc.
Aquesta permanència al llarg de segles reforça la idea que la zona de Sant Josep fou un veritable centre de vida humana des de la prehistòria, com també ho confirmen els jaciments paleolítics i les restes romanes trobades a les coves pròximes.
Excavació, investigació i conservació
Els primers indicis del poblat foren registrats al segle XX, però fou a partir de 1974 quan donaren inici les campanyes arqueològiques sistemàtiques, impulsades per institucions especialitzades.
En les darreres dues dècades s’ha realitzat un important esforç de restauració i consolidació del jaciment, amb l’objectiu de preservar les estructures i preparar el conjunt per a la seua museïtzació.
L’Ajuntament de la Vall d’Uixó ha continuat la tasca de recuperació del poblat, impulsant treballs arqueològics i projectes de difusió perquè es convertisca en un referent patrimonial visitable.
Un poblat per descobrir
Actualment, l’accés al poblat es fa a través d’un recorregut senyalitzat que ascendeix des de les Coves de Sant Josep. En arribar al cim, el visitant pot observar:
- Les muralles que encerclaven el recinte.
- Les bases de les torres defensives.
- Les restes dels carrers i habitatges.
- Una panoràmica privilegiada de tot el vall i de la serra d’Espadà.
Tot plegat converteix la visita en una experiència completa, on el paisatge, la història i la cultura es combinen per explicar la vida dels antics ibers del territori.
Per què visitar el Poblat Íber de Sant Josep?
- Perquè és un testimoni únic de la cultura íbera a la província de Castelló.
- Perquè forma un conjunt patrimonial excepcional amb les Coves de Sant Josep, un dels principals recursos turístics del País Valencià.
- Perquè permet entendre la continuitat del poblament des de la prehistòria fins a època romana.
- I perquè, a més de la seua importància històrica, és un lloc de gran bellesa natural i un mirador excepcional sobre la Vall d’Uixó.
