Origen i construcció
El Palau de Vivel —també conegut com a Palau dels Marquesos de Vivel— és una antiga residència senyorial construïda cap a l’any 1922, encarregada per la família de la marquesa consort, Rosario Sanchís Creixach, natural de La Vall d’Uixó.
El nom “Vivel” prové del títol nobiliari de “Marquès de Vivel”, creat l’any 1851 durant el regnat de Isabel II de España, atorgat a Ramona Zarzuela (anteriorment Agulló i Vergés). Aquest títol feia referència al poble de Vivel del Río Martín, a la província de Terol.
La construcció del Palau es va realitzar en una parcel·la que en aquell moment es trobava als afores del nucli urbà, en una zona delimitada per l’antiga sèquia major (“séquia de la Font”) i l’Hort de Soguers.
Característiques arquitectòniques i estructurals
El Palau de Vivel és un edifici de planta baixa i pis superior, construït segons un estil conegut com a “casticista”. Entre els elements que caracteritzen la seva arquitectura destaquen:
- Balcons i finestres amb treball en forja, i l’ús de ceràmica decorativa sota els balcons.
- Un alero de coberta marcadament pronunciat.
- Una torre cantonera amb teulada a quatre aigües, que aporta un perfil distintiu a l’edifici.
- Una galeria posterior amb arcs apuntats que evoca un cert aire medieval en la seva estètica.
- A l’esquerra del cos principal hi ha les antigues cavalleries, accessibles per un arc de mig punt.
- L’entrada principal —situada sota l’escut nobiliari dels Marquesos de Vivel— oferia accés a les estances nobles; paral·lelament hi havia una entrada secundària, de dimensions més reduïdes, per a zones de servei.
A l’interior, en la planta baixa es trobaven les estances representatives, cuines i dependències de servei. El saló principal es revestia de fusta i mostrava l’escut heràldic de la família.
Per mitjà d’una escala ampla s’accedia al pis superior, on es trobaven les estances privades i una capella amb decoració neogòtica situada en una galeria amb vista a un ampli jardí botànic que en l’època envoltava tota la finca.
Aquest jardí va desaparèixer en les últimes dècades, substituït en gran part per habitatges modernes.
Evolució històrica i transformació a centre cultural
Durant la Guerra Civil Espanyola, el Palau va ser utilitzat com a residència per a nens refugiats i com a “hospital de sang”, fet que evidencia la seva adaptabilitat i el seu valor social en moments difícils.
Més endavant, l’edifici va caure en desús i va esdevenir abandonat, juntament amb part del seu jardí. El 1988 va ser adquirit per la Fundació Caixa Castelló, que va promoure la seva rehabilitació per convertir-lo en un centre polivalent cultural.
Els treballs de restauració van respectar l’estructura original de murs de càrrega i elements arquitectònics, tot transformant l’interior per allotjar sales de reunions, un saló d’actes i una sala d’exposicions —adeqüades per ús cultural i públic. Exteriorment, l’aspecte original del palacete d’estiueig es va conservar íntegrament.
Actualment el Palau de Vivel és gestionat per l’Ajuntament de La Vall d’Uixó com a Centre Cultural Palau de Vivel, i està inclòs entre els principals equipaments culturals del municipi.
Importància per al patrimoni local
El Palau de Vivel no és només un edifici històric, sinó una peça clau del patrimoni arquitectònic i cultural de La Vall d’Uixó. Les seves característiques tècniques i el seu estil representen un exemple del palacete burgès valenciana dels anys 1920, en la convulsa transició entre la Belle Époque i els canvis socials del segle XX.
La seva conversió en centre cultural garanteix la preservació de l’edifici, alhora que li dóna un ús viu i col·lectiu: avui acull exposicions d’art, actes culturals, presentacions, tallers i serveix com a espai de trobada per a la comunitat.
A més, el Palau estableix un vincle directe amb la història de famílies lligades a la localitat i ajuda a conservar la memòria històrica del municipi, fent visible una part del passat aristocràtic i de transformació urbana i social de La Vall d’Uixó.
