La necròpolis hispano-visigoda descoberta a La Vall d’Uixó constitueix un dels conjunts arqueològics més singulars i valuosos del municipi. Ubicada al barri de la Unión, aporta una informació excepcional sobre la població que va habitar aquest territori entre els segles VI i VII, en plena transició entre l’antiguitat tardana i el període visigot.
El jaciment, excavat de manera sistemàtica, va treure a la llum nou tombes en les quals es van identificar un total de seixanta-sis individus. Les restes humanes, estudiades amb detall, mostren un tret que converteix la necròpolis en un cas pràcticament únic a la península Ibèrica: tots els individus presentaven signes de mort violenta. Les lesions, produïdes per armes punxants, tallants o contundents, indiquen l’ús de fletxes, puntes de llança, espases o destrals. Molts cranis mostraven impactes directes, suggerint que l’atac es va produir amb les víctimes dempeus i que va ser ràpid i contundent. La violència detectada reflecteix un episodi tràgic, probablement vinculat a conflictes interns o disputes entre grups de l’època.
Tot i la brutalitat del succés, les sepultures revelen un tracte respectuós envers els morts. Alguns individus van sobreviure durant un temps després de les ferides, cosa que indica que van rebre cures. Tots ells van ser finalment enterrats seguint pràctiques funeràries recognoscibles: disposició ordenada dels cossos, presència d’aixovars personals i una organització clara de l’espai. Aquest fet mostra que la comunitat mantenia rituals arrelats, fins i tot en moments de crisi profunda.
Des del punt de vista patrimonial, la necròpolis de La Vall d’Uixó és especialment rellevant. La província de Castelló conserva molt pocs vestigis atribuïbles al període visigot, i aquest jaciment aporta una informació imprescindible per comprendre com era la vida (i la mort) a la nostra zona en un moment d’importants transformacions polítiques i socials. A més, la combinació de violència extrema i pràctiques funeràries estructurades permet estudiar dinàmiques comunitàries, identitats culturals i formes de convivència entre poblacions d’arrel hispanoromana i influències visigodes.
Aquest conjunt funerari, per la seua singularitat i valor històric, és una finestra privilegiada al passat antic de La Vall d’Uixó. Ens ajuda a entendre un episodi dramàtic de la nostra història i, alhora, a reconéixer la continuïtat de les comunitats que habitaren aquestes terres fa més de mil quatre-cents anys. És, sense dubte, un patrimoni que mereix ser conegut, difós i protegit com una part essencial de la identitat del municipi.
